Comunicat 18 octubre 2019

Des de Tribade, com a col·lectiu i individualitats, ens unim a la vaga convocada divendres que ve 18 d'octubre en resposta a la injusta sentència del procés i a la brutal repressió policial dels últims dies.

Pararem tota activitat laboral i musical, per això us informem que el concert que anava a tenir lloc a Banyoles aquest divendres serà cancel·lat. Fem una crida a la resta de grups i propostes culturals a secundar la vaga. Així, us animem a totes a participar en els diferents blocs i columnes, a cuidar de les companyes, les que aneu, no us perdeu de vista. A informar des de casa les que no puguin assistir, perquè el sistema ens explota i exhausta o perquè no poden posar el cos.

Companyes i germanes de la resta de l'Estat, que sabem que no sou poques. Estem sortint al carrer perquè portem anys esperant-ho, sortim al carrer contra el feixisme i el capital. L'espurna que corprengui la protesta és impredictible. A vegades és la construcció d'un bulevard com en Gamonal, unes altres la defensa d'una Okupa com en Ca Vies.

Aquesta lluita no és una lluita contra el poble espanyol, no és una lluita etnicista, identitària i xovinista, com volen fer-nos creure. Catalunya va ser defensada en el 39 per republicans espanyols que van venir de tot l'Estat, que van lluitar braç a braç perquè no caigués l'Ebre i amb ell, la República. Catalunya i, en concret Barcelona, ha estat aixecada per mans de treballadores catalanes, extremenyes, aragoneses, murcianes i andaluses. Per això, us demanem, que no deixeu que calin els missatges manipulats, companyes: us volem. Creiem en la lluita internacionalista i en la solidaritat dels pobles, en la jornalera del SAT ocupant-li les terres a la duquessa d'Alba, en les murcianes enfrontant-se a la policia pel soterrament de l'AVE, en els miners asturians (quant què aprendre de vosaltres!), en la incansable i històrica protesta d'Euskal Herria. La lluita a Catalunya beneficia a la lluita de la resta de l'Estat i afebleix la burgesia central.

Haureu vist imatges de l'ocupació de l'aeroport, les mutilacions d'ulls amb pilotes de goma i FOAM (produeixen lesions similars a l'armament militar), les nombroses companyes detingudes, els atropellaments amb els furgons. En general, la brutalitat policial i els seus mètodes de dispersió sense previ avís. Fa dos anys vivim el que era la por a una càrrega policial. No una càrrega policial cap a tu i les teves compas polititzades, que saben què pot passar. Una càrrega policial que pot ferir al teu pare, a la teva mare o a la teva germana, a la teva veïna de baix, a la fornera, a l'anciana de la cantonada que només volia anar a votar. Quan una lluita aconsegueix mobilitzar a sectors de la població que abans no sortien al carrer, és preciós. Però també es passa molta por. Prendre una barricada al carrer ens protegeix, ens defensa: a totes les persones que volem, també a les quals ni coneixem. A les quals no ho veuen clar: tranquil·les, si un dia esteu davant una càrrega policial, sempre tindreu un buit, en lloc segur, a l'altre costat de la barricada. No ens criminalitzeu, som les vostres filles.

Hem de ser conscients que el sistema experimenta i normalitza la repressió. Tota aquella repressió i brutalitat emprada contra un sector de la població, s'aplicarà i generalitzarà contra la resta. Demà serà utilitzat contra un veí que vulgui parar un desnonament, contra una companya racialitzada que pinti l'estàtua de Colón, contra una feminista realitzant una acció, contra les sanitàries davant les retallades, contra les Kellys o contra l'estudiantat que demana poder pagar la Universitat. Si la repressió s'endureix aquí, ho farà també en la resta de l'Estat.

Darrere dels qui ens manen pegar i empresonar, estan aquells que van matar a Mami Mbaye (manter de Madrid), els que van absoldre al Ramat, els que treuen a passejar l'autobús de Fes-te Sentir, els que volen una Espanya de fronteres, CIEs i més armament per a disparar en Tarajal, els que perpetren batudes contra anarquistes, els que legalitzen la reforma laboral esclavista, els que ens expulsen de la universitat, els que van obligar a María, companya uruguaiana, a lliurar a la seva filla a un violador. Darrere d'ells estan els que volen un sistema racista, patriarcal i capitalista. Darrere d'ells, companyes, estan els que ens maten.

Vestim de negre perquè anem de dol. Ens tapem la cara perquè ens brillen els ulls. Sortim de nit perquè aquesta ens pertany. Resistim perquè ens cuidem.

Ho vam aprendre de les nostres àvies: Que ens rapin el cap! No passaran!